Ressenya: "Merlí i el jove Artús"

Literatura Catalana Infantil

Damián Boluda Martínez

Grup 3

RESSENYA

                                                                       

PONS, CARLES (1997). Merlí i el jove Artús. Alzira: Bromera (Col·lecció “Micalet teatre”, 7), 97p.

L’autor d’aquesta obra teatral és Carles Pons, va nàixer a Vilafranca (Castelló) en 1955. Ha fet de guia turístic, de mestre d’escola i també de director de campanyes de teatre escolar. Va ser fundador d’una companyia de teatre: La Xula, Companyia de Comèdies, amb la qual va estrenar algunes de les seus primeres obres: Puja’t al carro (1984), Baixar al moro (1985) i Baco, Eros i Fortuna (1987). Actualment treballa d’actor de teatre, de doblatge de cinema i de televisió. Per altra banda, cal destacar que l’autor ha estat inspirat en la novel·la Morte d’Arthur, de Sir Thomas Malory per fer la seua versió d’aquesta obra que s’està comentant.

A més, és necessari citar a l’il·lustrador Enric Solbes, va nàixer a la ciutat d’Alcoi l’any 1960. Va estudiar Belles arts a València, l’any 1978. Un any després, va iniciar la seua activitat com a pintor a les exposicions en la Casa de la Cultura d’Alcoi i a la galeria L’Eixam de València. Al voltant de 1982 i 1993, va realitzar els primers treballs d’il·lustració de llibres. Els més destacats són: L’últim roder (1986), escrit per Josep Franco; Una hivernada als gels (1989) i, per últim, L’Odissea (2001). Totes aquestes obres han sigut publicades per Edicions Bromera.

Aquest llibre conta les aventures que van viure el jove Artús, el seu amor Ginebra, el seu amic Lancelot i, per últim, el mag Merlí. Tots aquests es veuran sotmesos en conflictes amb Mordred i Morgana. Per altra banda, l’espasa d’Excalibur, espera ser extreta d’una pedra per la mà del futur rei d’Anglaterra.

D’entrada comentarem el títol, el tema de l'obra i la forma en què es tracta aquest. El llibre té un títol que crida l’atenció del lector, perquè de sobte ens trobem amb dos personatges (Merlí i Artús) que volen contar-nos una història. Quant al tema, l’autor ens ha plasmat una antiga llegenda que forma part de la història d’una manera original i innovadora. S'observen de forma implícita certs valors, com la constància,  la perseverança i la lleialtat. Aquesta obra es divideix en nou seqüències i en cadascuna d’aquestes n’hi han diferents acotacions pròpies del gènere teatral.

Tractant-se d'una obra de literatura infantil, el nivell de dificultat d'aquests diàlegs i descripcions és fàcil i comprensible. Una bona part del vocabulari que apareix en aquest llibre resultaria difícil per a nens que no han tingut prèviament un contacte amb el valencià̀. Per això̀, en l’àmbit educatiu seria convenient usar-ho a partir dels 10 anys. Es pot observar com una gran part de les oracions són simples i, a més a més, trobem vocabulari del poble, com per exemple babau. Per altra banda, també trobem paraules amb un registre més culte que, pot ser, els xiquets haurien d’emprar el diccionari per a conèixer el seu significat, així com vigorosa, follet o bramar.

Així mateix, el llibre conté diferents diàlegs en forma de poesia, com per exemple, un que diu el personatge anomenat Kay:

Oh, bella dama,

dolça com una magrana,

m’agenolle davant teu

per besar el teu peu...

Encara que no hi ha constància del narrador al llarg de l’obra, els personatges amb els seus diàlegs són els encarregats de contar la història. El que sí que trobem, són acotacions per a conèixer el lloc i l’espai de l’obra, a més, serveixen per a ajudar en l’escenificació.

Pel que fa als personatges, podem diferenciar entre principals i secundaris. Els principals són Merlí, Kay, Artús; i d’altres secundaris com Morgana, Ginebra, Lancelot, Gegant, Mordred, Sir Hèctor i, a més, Vella, Titellaire i Nanet geperut, que són Merlí disfressat.

Si parlem de Merlí, diem que és un mag que acompanya a Artús en les seues aventures, és molt savi, gentil i humil, però té un fort sentit de fer el que ell creu que és just perquè en tot moment acompanya a Artús fins al tron. Artús, en canvi, és arrogant i testarrut, però en el fons té un bon cor. Per últim, Kay és molt fidel als seus principis i defendrà al seus amics fins el final.

En relació a l’època on transcorren els esdeveniments, els situem al segle VI, però com és una història   amb moltes llegendes de diferents anys, podem dir que es tracta d’una història atemporal. En aquest context, ens trobem amb la cavalleria i l’amor cortés. La cavalleria responia a un rigorós codi d’honor que els cavallers havien de respectar. Per a ser cavaller era necessari disposar d’un cavall, tenir un escuder, pertànyer a la noblesa, tenir una dama de la qual enamorar-se i ser nomenat cavaller per un altre cavaller seguint un ritual complex.

Altre punt a tenir en compte són els elements extratextuales. Per una part, les il·lustracions ajuden a construir en la teua imaginació un món en el qual els personatges, l'espai i el temps cobren vida. Això incita al lector a seguir llegint i interactuar en certa manera amb l'argument. Les imatges són prou grans per a no perdre cap detall, quan apareixen ocupen tota una pàgina, i amb les quals ens podem posar en situació i endinsar-nos completament dins de la història. Encara que les imatges són en blanc i negre, són molt il·lustratives i amb molts detalls.

Per altra part, el text emprat a les pàgines compleix els requisits per facilitar la lectura als xiquets. Tant la grandària de la lletra com la tipografia és l'adequat i permeten que es puguen veure i llegir sense cap problema.

Pel que fa a la coberta, aquesta té un títol gran i cridaner que es troba enquadrat per a captar l’atenció del que ho llig i amb un dibuix a color i de grans dimensions. A la contracoberta podem trobar un dibuix també a color amb un resum de l’obra que incita al lector a llegir el llibre.

                                              

Per últim, l’edició del text és molt completa, està formada per un pròleg, dades de l’autor, altres títols publicats de la col·lecció “Micalet teatre”. A més, al final de l’obra podem trobar unes propostes d’escenificació creades per l’autor per a poder traslladar aquesta obra escrita en paper als escenaris de tot el món. Pons ens diu com ha d’anar el decorat, la il·luminació, la música, el vestuari, el maquillatge i els efectes especials.

Com a conclusió, es pot dir que aquesta obra de Carles Pons, pel seu argument i bones il·lustracions, és capaç de fomentar la lectura en els xiquets, i per tant seria convenient trobar-ho a la biblioteca de classe. La seua estructura interna i externa fan que el lector entre en l'escena i es senta part de l'aventura. A més, és adequada tant per a alumnes valencianoparlants com per aquells que s'inicien en l'idioma, doncs fomenta l'aprenentatge de vocabulari, així com de valors positius.